CADA MINUT, 60 SEGONS

(Col·laboració de la Lluna)

Avui faré una col·laboració. Perquè tinc coses a dir sobre el TEMPS.
Fa uns anys vaig llegir un conte, “ El camí que no anava enlloc”. Es tractava d’un camí
que, com diu el nom, no duia enlloc, i estava força trist perquè, com que no duia enlloc,
ningú hi passejava.
Sovint penso que no és que no hi anés ningú a passejar per que no tinguem temps.
24 hores són moltes hores. Però potser estem obsessionats en posseïr el temps, com el ric del
Petit Príncep que guardava estrelles en un calaix.
Em sento envoltada de gent que feineja tot el dia, que corre pel plaer de córrer, que
s’atapaeix els dies per no deixar-se temps a la reflexió, com el borratxo que beu per no
pensar. Ocupem les hores malaltissament, sempre hem de tenir un pla, per a cada minut.
Quan, de sobte, una de les nostres ocupacions s’esvaeixen ens queda un buit existencial,
no sabem què fer.
Fins i tot, quan tenim quelcom a fer després d’una petita pausa, hem d’esperar fins ben bé
al final per poder córrer abans de començar la nova tasca. Entre activitat i activitat hem
de córrer. Així sentim que hem aprofitat el temps. Si no anem atrafegats sentim que el
temps s’escola i ens oblidem que, a vegades, disfrutar del pas del temps veient-lo lliscar
per un rellotge de sorra és fins i tot plaent.
Amb la reflexió voldria arribar a plantejar-vos com n’és de necessari viure el dia
intensament, perquè ja tots sabem allò del CARPE DIEM i allò de que mai més tornarem
a tenir els vint-i-tants i bla bla bla... però viure’ls intensament també és cedir-se un forat a
l’agenda per a un mateix, per a passejar, per estar estirat al llit i evaluar-se, per assentar-
se al solet de la primavera i mentre el sol t’escalfa la pell deixar que els pensaments
flueixin pel nostre cap, perquè si sempre estem escoltant música, no poderm escoltar la
nostra veu, si el temps mort l’ocupem en llegir no podrem saber quina història volta per
dins nostre, si quan tenim un moment per estar sols l’invertim sempre en quedar amb un
amic, acabarem tenint por de la soledat.

Lluna.